Quan a un petit empresari, o a un autònom, li dius que la sortida de la crisi passa forçosament per la innovació et mira amb una cara inexpressiva, assentint amb el cap però pensant interiorment una altra cosa.
–Fantàstic això de la innovació ho entenc. Hem de canviar per millorar, experimentar, ser creatius, etc. Però a final d’aquest mes com pagaré les nòmines?
Si bé la innovació juntament amb l’augment de productivitat és el camí que hem de seguir les empreses per assegurar el nostre futur, no és una solució a curt termini si fem cas del concepte d’innovació aplicat a les grans indústries i als grans invents de la humanitat. Efectivament, dissenyar una nova tecnologia, un nou software o canviar tota una línia de fabricació per a fer-la més productiva requereix temps. I el temps, parlant en termes pràctics, són diners. Però si baixem al nivell més baix de la petita empresa i apliquem els conceptes de la innovació [innovar: Introduir novetats en alguna cosa] la cosa canvia.Per fer-ho més entenedor exposaré uns exemples recents d’innovació que han tingut èxits als mercats.
El típic que tothom comenta és el Nespresso: una nova manera de vendre cafè que ofereix la possibilitat de prendre un cafè quasi tant bo com el de la cafeteria, a casa. A més compta amb un sistema de distribució exclusiu i una publicitat que el fa encara més atractiu. Hi ha altres productes que estan triomfant al mercat de forma similar: els caldos en brick, l’Actimel de Danone, i, en el seu dia els bombons de la Caja Roja de Nestlé, per no parlar de l’iPhone i dels e-books.
Però apropem-nos a casa. El Josep Mª Gatell de la Masia Bou va veure una oportunitat de comercialitzar un producte autènticament casolà: la calçotada. Actualment no cal que m’extengui en explicar l’èxit que ha suposat aquesta important innovació per a les nostres comarques.
Un altre: el 1989 una estratègia de marketing i la voluntad de l’administració van crear la Ruta del Cister: una nova manera de vendre el turisme cultural en un entorn rural. El seu èxit ha estat notable, imitat i copiat arreu. I les cases de pagès, no són un bon exemple d’innovació en l’economia agrària?
A Cunit, l’Andreu i la Carme han muntat el primer restaurant Outlet del món. Han transformat la Cuina de l’Andreu un restaurant de molta qualitat en un altre més casolà i per tant molt més barat. Ofereixen dinars fets amb cassola a l’estil tradicional. Els ingredients són els de temporada cuinats com ho feia l’àvia a preus molt raonables. El resultat està per veure -fa dos mesos que funciona- però pot ser un èxit en el seu mercat.
Posariem altres exemples de com una empresa petita o un emprenedor agosarat han introduit canvis en alguna cosa i han tingut èxits. Però el més important és pensar quie qualsevol de nosaltres ho podem fer, només hi hem d’esmerçar temps i imaginació. Hi hem de treballar. A la nostra empresa fem servir una frase per explicar com els nostres serveis poden ajudar a altres empreses a triomfar en el mercat. Diu així: si no et diferencies en res perquè han d’escollir-te a tu i no a un altre?
Recordo quan una satreria de Reus, fa uns quants anys, va posar un cartell a l’aparador dient que tenia els millors vestits, de les millors marques als millors preus. El primer dia ja va notar un augment de clients a l’establiment atrets pel missatge: la botiga havia estat una satreria tradicional i tothom creia que només tenien vestits confeccionats al seu taller, d’alta qualitat i de preus elevats. Simplement el botiguer va explicar dir que tenia a l’interior i l’expectativa no va decebre els seus clients.
El celler Mas Vicenç de Cabra del Camp va treure un vi dolç coincidint amb la Fira del Vent del Pla de Santa Maria. És un vi dolcet fet amb raïm muscat com el moscatell. La diferència entre queat vi el moscatell que recordem és que està elaborat per respondre als gustos actuals i presentat d’una forma més innovadora en un moment en que el mercat estava receptiu. Avui no en trobareu cap ampolla, es va vendre tot.
Es veritat que innovar en els nostres productes, en els procediments i en les empreses pot representar una sortida a la crisi. Però per això s’ha de pensar en positiu i creure en les nostres pròpies capacitats. No cal ser una multinacional per aportar noves solucions al conjunt de la humanitat. També es pot innovar en petit i aconseguir posicionar-se en el mercat encara que, aquest mercat, no sigui massa gran.
Fer canvis comporta riscos, temps i diners. És veritat. Però a vegades amb petites transformacions, idees o simplement amb ganes de fer-ho surten idees brillants. Només cal que ens hi posem a pensar. Segur que en sortirem de fer alguna cosa diferent de com ho feiem abans i probablement millor. Si d’una ceba grillada en vam fer la manifestació gastronòmica més important de Catalunya, voleu dir que no som capaços d’innovar en res més?
Josep M Rovira i Valls
Publicat al setmanari EL PATI el 29 de maig de 2009
